Elaborat per l’Agrícola de Corbera d’Ebre, el Sense Límits és el vi solidari la recaptació del qual es destina íntegrament a l’Associació́ Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre, una entitat que des de fa més de quaranta anys dona servei a les persones amb discapacitat intel·lectual i del coneixement, un projecte amb el qual col·laborem desinteressadament des de l’edició́ de 2018.
Quan vam conèixer la tasca de l'Associació Jeroni de Moragas, vam veure clar que ells havien de ser els protagonistes absoluts de la imatge del vi solidari Sense Límits. El primer pas va ser defugir determinats tòpics visuals i apostar per un concepte inequívoc: si usuaris, famílies i tècnics de l'associació es proposen fer qualsevol cosa, ho aconseguiran, perquè els límits se'ls marquen ells. A la coctelera també hi volíem afegir els ingredients que acostumen a envoltar els nostres processos creatius: un toc d'humor, una mica de poètica de l'absurd, un polsim d'ironia i una part reivindicativa sobre el protagonisme de les persones per davant d'altres factors. A partir d'aquí vam pensar en un plantejament d'història gràfica per a les etiquetes del Sense Límits. Es tractava de recrear tres moments, un de somni on es projecten les voluntats i anhels del col·lectiu Jeroni de Moragas. Un altre on tocava posar-se a treballar, fer camí per arribar allà on portin aquests anhels i un tercer, molt més reivindicatiu, on calia fer-ho volar tot pels aires: tòpics, barreres, pors, temors, prejudicis i avisar que la gent del Jeroni de Moragas arribarà allà on es proposi. Per això també vam voler que a les fotografies de les etiquetes realitzades per la fotògrafa Lydia Cazorla hi sortissin usuaris, familiars i tècnics del Jeroni de Moragas, perquè entre tots fan possible que aquests somnis i anhels puguin tirar endavant.
Aquest és el petit relat que podreu trobar al llibret que acompanya les ampolles del Sense Límits:
M’agradaria fer-li un passi a en Messi i que marqui un golàs a la Champions.
Doncs a mi construir una caseta al tros, amb xemeneia i cuineta.
Jo viatjaria a Austràlia per veure els cangurs.
On és Austràlia?
Lluny.
Ostres, jo no ho sé, és que anar lluny vol dir anar molt lluny.
Doncs jo sí. Marxem? I tu? Que no dius res?
Este parla poc, però segur que vol venir. Tampoc riu massa, però s’ho passa bomba. Que no riu? Si és un punyetero!
Doncs farem un viatge junts.
Anirem a veure cangurs.
Viatjar costa molt. Hauré de prendre les sandàlies?
Jo tinc una maleta enorme, hi cabem tots.
Doncs jo tinc mapes i sé anglès!
Diran que no podem, que no en sabrem. Que de cangurs ja n’hi ha al zoo.
Però si ens ho proposem segur que ho aconseguim.
Hi ha molta gent que ens ajudarà.
Jo he vist els cangurs al zoo i estan tristos.
I si els prenem a la maleta?
I després? Què farem?
Si podem veure els cangurs,
podem fer qualsevol cosa!
A mi m’agradaria tancar els ulls, serrar ben fort les dents, agafar força aquí, a la panxa, i fer un booooom enorme. I quan obri els ulls, que tot estigui canviat.
I per què no ho fem? Va, tanquem els ulls i agafem força.
